martes 29 de enero de 2008
viernes 23 de noviembre de 2007
viernes 16 de noviembre de 2007
HAPPY HAPPPY!!
Hola de nou...
Probablement lo que mes m’interessa d’aquesta proposta d’interactivitat, es el trencament de la distancia a la que fèiem referència anteriorment, la contaminació que suposa aquestes obligacions imposades, creen una circulació interna entre les diferents parts, que hem sembla de caràcter més dinàmic, que pot ser el fet de treballar, cada part lliurement però per separat, pot ser inconscientment torno a la proposta d’estrats a la superposició de gestos idees. No crec que d’això m’atregui tant el resultat formal com la idea de temps simultanis que hem suggereix, la transparència o la superposició; substituir la distancia per un exercici d’anulació de la dimensió temporal, es ambiciós es boig, pot ser, però m’agrada la idea de la possible convivència entre passat present i futur, recordes les pintures rupestres com en ocasions es superposaven sense cap problema de jerarquització, no era un problema de categories si no de gestos màgics, lo que mes m’al·lucina es com eren capaços de recuperar figures que estaven en estrats més inferiors transgredint tota caducitat temporal, com si aquestes figures participessin d’un no temps...bueno paro que me’n vaig per les rames.
Probablement lo que mes m’interessa d’aquesta proposta d’interactivitat, es el trencament de la distancia a la que fèiem referència anteriorment, la contaminació que suposa aquestes obligacions imposades, creen una circulació interna entre les diferents parts, que hem sembla de caràcter més dinàmic, que pot ser el fet de treballar, cada part lliurement però per separat, pot ser inconscientment torno a la proposta d’estrats a la superposició de gestos idees. No crec que d’això m’atregui tant el resultat formal com la idea de temps simultanis que hem suggereix, la transparència o la superposició; substituir la distancia per un exercici d’anulació de la dimensió temporal, es ambiciós es boig, pot ser, però m’agrada la idea de la possible convivència entre passat present i futur, recordes les pintures rupestres com en ocasions es superposaven sense cap problema de jerarquització, no era un problema de categories si no de gestos màgics, lo que mes m’al·lucina es com eren capaços de recuperar figures que estaven en estrats més inferiors transgredint tota caducitat temporal, com si aquestes figures participessin d’un no temps...bueno paro que me’n vaig per les rames.
Amb això no vui dir que ens guixem els treballs, o que els intercanviem, això mateix ja ho van fer artistes com els surrealistes, amb els seus esquisitos-cadaveres o per no anar més lluny, Warhol i Basquiat, la qüestió seria trobar la nostra manera de retratar el temps que ens ha tocat viure, un mon de tuti fruti virtual, on les imatges personal es pengen a una red que qualsevol pot veure i fer seves, continuar-les parodiar-les, transvasar-les a un medi televisiu y acabant sen n joc de videojuegos, un mon on el soroll de una espasa laser pot sonar en un mòbil o on un Shiva apareix en una samarreta de surfero, no se, no tinc respostes, lo que si se es que ens hem de divertir amb aixó, hem de recuperar la ironia, treballar amb nous materials nous medis i convidar a algú a participar a la festa, tius hem d’acabaaar a la CASA ASIAAAA! hem d’acabar EL LAMAA Blanc, hem de fer una pagian web, m’he de comprar un ordinadoooOOOR...buuf! perdón se me ha ido la olla...ta luego
salut companys!
Josep
El JOC DE...
Hola nois!
he estat reflexionant sobre lo que apuntaves l’altre dia Jaume, hem sembla forca interessant la idea de apropiar-nos i partir coma base de treball d’una forma de caràcter arcaic, d’entrada el triangle o tríada hem sembla força interessant, ja no tan t com a forma de partida sin com a base on construir la nostra relació.
M’explico;
M’agradaria proposar-vos un joc, un joc a tres...
D’entrada os proposo la construcció d’un tablero de joc, una pista on s’escometran tota una sèrie de gestos pictòrics.
Per trobar aquest tablero...
Penseu per exemple en “el joc de la oca”, recordeu la seva forma en espiral que simbolitzava a manera de metàfora el transcurs d’una vida plena de situacions, algunes perilloses i d’altre de divertides. En aquest cas que ens ocupa jo us proposo construir un tablero que tingui com a base la forma geomètrica d’un Yantra, un Yantra a tres bandes, crec que com a forma arcaica tot y que força complexa, resulta prou divertida.
he estat reflexionant sobre lo que apuntaves l’altre dia Jaume, hem sembla forca interessant la idea de apropiar-nos i partir coma base de treball d’una forma de caràcter arcaic, d’entrada el triangle o tríada hem sembla força interessant, ja no tan t com a forma de partida sin com a base on construir la nostra relació.
M’explico;
M’agradaria proposar-vos un joc, un joc a tres...
D’entrada os proposo la construcció d’un tablero de joc, una pista on s’escometran tota una sèrie de gestos pictòrics.
Per trobar aquest tablero...
Penseu per exemple en “el joc de la oca”, recordeu la seva forma en espiral que simbolitzava a manera de metàfora el transcurs d’una vida plena de situacions, algunes perilloses i d’altre de divertides. En aquest cas que ens ocupa jo us proposo construir un tablero que tingui com a base la forma geomètrica d’un Yantra, un Yantra a tres bandes, crec que com a forma arcaica tot y que força complexa, resulta prou divertida.
Joc de la Oca
Perquè un Yantra i no un Mandala?
Germà proper del Yantra resulta el Mandala, aquest últim traduït del Sànscrit significa palau, o univers, també laberint que s’ha de recorre per aconseguir la il·luminació. Yantra prové del prefix “yan” que significa “concebre”, “concepció mental”, yantra significa literalment “instrument” al·lucinant, resulta que es una especie de maquina, un artilugi que prové d’una era pre-industrial, una maquinaria-mental. Vist lo vist crec que ho trobo més suggerent per les nostre intencions, construir una maquina de pensar tius.
Yantra
MandalaLa elecció de fer un Yantra i no un Mandala respon tambe a una qüestió de forma, el Yantra parteix en moltes ocasions de dos formes triangular, (recuperant així la forma proposada per en Jaume), dos triangles superposats e invertits que redibuixant una estrella de sis puntes.
De fet el Yantra típic consisteix en una marc quadrat que inclou cercles, pètals de loto, triangles y un punt-arrel central conegut com a bindu i que representa la matriu creadora del univers i la port d’accés a la Realitat transcendental. esta clar que nosaltres no tenim perque ajustar-nos estrictament a aquestes formes doctrinàries.
estructura bàsica d'un Yantra
La idea bàsica seria partir d’una forma geomètrica prèviament pactada y mitjançant una sèrie de regles o obligacions que hem de complir omplir-lo amb els nostres propi continguts.
Pues sí! heu sentit be, he parlat de regles,no seria un joc sinó tingues regles.
Aquest joc pictòric crec que necessitaria de certa disciplina, cert compromís per part nostra, que entre altres coses signifiqui la renuncia a part de la nostra llibertat creativa... sabíeu que es pot trigar prop de sis any a aprendre la tècnica de dibuixar Mandalas, nosaltres no necessitem tant de temps, ja fa rato que practiquem pel nostre conte la nostra pròpia escola, però pot ser seria interessant, crea la ficció d’unes obligacions canòniques, que ens obliguin una miqueta i que alleugerin l’acte creatiu tan fatigós que suposa el fet de ser original.
la idea bàsica seria que, sobre la estructura consensuada, cadascú de nosaltres pugui imposar als altres dos una sèrie de preceptes o motius que haurien d’apareixe al Yantra, per començar el tablero hauria de ser dividit en tres parts (cosa difícil a nivell de suport, degut a la forma tan angulosa que resulta del triangle)
per continuar amb les triades, proposaria tres categories, contingut, forma i color (en podeu proposar d’altres) dintre d’aquestes, escollit per cadascú de nosaltres tres elements que han d’apareixa a cada categoria.
per exemple jo, a algú de vosaltres li diria que a la categoria de contingut a d’apareixa un ovni, gespa i un animal mitològic y vosaltres hauríeu de seguir les meves instruccions...
hasta aquí puedo leer...
ja se que es un bogeria, però suposo que sabeu que tot lo que us acabo de proposar està obert a canvis, manipulacions i rebuig, aquest joc no es més que el gest d’una provocació a l’acció i el canvi...
salut companys!
Josep
lunes 12 de noviembre de 2007
Los3amigos!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
